TRES VISIONS DE LA REALITAT DEL TDAH

Referència bibliogràfica per tal de facilitar-vos l’article que us proposo:

Projecte INMA. (2011). Exitosa trobada INMA a Sabadell. Recuperat 19 Novembre 2012, des de http://www.proyectoinma.org/presentacion-inma/noticies-projecte/view.php?ID=36

Us proposo reflexionar sobre diferents idees sobre el TDAH exposades a la trobada INMA del passat 13 de desembre del 2011 a Sabadell.

INMA – Infància i Medi Ambient – és una xarxa d’investigació de grups espanyols que van crear un projecte amb l’objectiu d’estudiar el paper dels contaminants ambientals més importants en l’aire, l’aigua i la dieta durant l’embaràs i l’inici de la vida, i també els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil.

Els tres ponents de la xerrada van ser:

*Jordi Sunyer,  aporta una visió com a investigador  sobre infància i medi ambient.

*Dra. Amaia Hervás,  és la La Cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa. Ens aporta una visió des de la posada en pràctica del tractament.

*El doctor Gregorio Luri, ens aporta la seva visió com a filòsof

R = Reflexió personal

Idees rellevants:

Jordi Sunyer

• "L'educació de la mare és determinant en la intel·ligència dels fills"

R. Aquesta afirmació m’ajuda a entendre el paper tant important que fa la mare respecte la intervenció educativa del seu fill o filla. Personalment, com a educadora em sento molt responsable de transmetre una bona educació als infants, però dificulta molt l’objectiu el fet de trobar un entorn familiar d'aquest que no s’involucri en la tasca. Per aquest fet opino que és de vital importància treballar també amb les famílies. Estic d'acord amb el comentari del Jordi ,ja que l’educació que transmet una mare al seu fill, és tant important que pot condicionar, fins i tot, la intel·ligència d'aquest                                                                                          

Amaia Hervás

• " els nens i nenes hiperactius "pateixen molt. Són bons i no entenen el que els passa"

R. Aquest supòsit em fa reflexionar sobre el fet de tenir present en tot moment que treballem amb persones i aquestes tenen sentiments. Buscar el què passa a un infant pot suposar un bon començament per a treballar aquelles mancances i necessitats que pot tenir. Es podria relacionar la cita amb l’estat d'una persona quan no sap què li passa, aquest fet, crea una incertesa que pot desencadenar a patir ansietat, estrès, mal estar, preocupació, depressió,etc.  De tot això trobo similitud amb el que es comenta del nen o nena que té hiperactivitat que també pot patir molt en no entendre la seva actitud;el perquè no es pot calmar, prestar atenció, recordar-se de les coses importants, entre d'altres coses. Per tant, per finalitzar recordar que com a professional és necessari donar tranquil·litat al nen o nena intentant transmetre que allò que li passa és normal per tal de baixar en nivell d'ansietat.

• ''els nens que evolucionen són els que tenen la sort de tenir uns pares en els que han confiat, ja que "els nens/es necessiten alguna persona al seu costat’’

R. Per tal de millorar el desenvolupament d'un infant és molt important que hi hagi algú que confiï i cregui amb ell o ella. Aquesta afirmació ens fa referència que si aquesta persona coincideix amb la mare o el pare del infant la seva evolució serà més positiva. Penso que aquest fet pot ser encertat ja que la família serà qui acompanyi aquest infant en el llarg de la seva vida i tenir un suport incondicional al seu costat pot reconfortar aquest.

• "quan més ens involucrem amb aquests nens/es en l'aprenentatge molt millor per a elles".

R. L’atenció personalitzada cap a nen/es amb aquest trastorn facilitarà el seu aprenentatge. La intervenció hauria de ser totalment específica per a cada infant ja que cada persona és diferent i li poden ajudar algunes coses que no ajudaran a un altre.

Gregorio Luri

• Tots els nens són educables, que cal demanar una major professionalitat dels professors, especialment amb els més petits i ser "conscients que els mestres que treballen amb els nens petits són extraordinàriament importants"

R. Com hem comentat anteriorment, es torna a fer èmfasi en la importància de treballar amb els infants ja de ben petits ja que aquesta educació que rebran tindrà un fort impacte en la seva futura vida. Cal que els mestres i educadors prenguin consciència de la responsabilitat que suposa la seva feina. 

INTERVENIR A PARTIR D'UN CONTE

He pogut trobar a una guia pràctica per educadors/es per alumnes amb TDAH la qual explica una estratègia educativa, basada amb un conte sobre una tortuga *(el podeu trobar en l'anterior publicació del blog), que m'ha semblat molt interessant compartir amb tots vosaltres. 

La referència bibliogràfica perquè podeu consultar la guia és la següent:

Mena, B., Nicolu, R., Salat, L., Tort, P., Romero, B.(2006).El alumno con TDAH: Guia Practica para educadores(2ª ed.).Barcelona: Mayo,S.A.

Aquesta tècnica dirigida a nens i nenes, tant de preescolar com de segon curs de Primària, té com a objectiu afavorir l'autocontrol i la relaxació davant de situacions estressants o que les quals els genera ràbia. La seva aplicació tindrà en compte:

• L'educador parteix de l'explicació del conte per tal que el nen/a s'identifiqui com el protagonista del conte.

• Davant d'una situació potencialment estressant l'educador/a diu la paraula ''tortuga'', el nen/a adopta una situació prèviament entrenada (imitant la tortuga i introduint-se dins la closca: barbeta en el pit, mirada al terra, braços i els punys tancats i estirats al llarg del cos). Cal contar fins a deu i relaxar els músculs.

• L'educador ha de reforçar o premiar aquest entrenament per tal que el nen/a s'animi a utilitzar aquesta estratègia de manera autònoma quan s'assenta inquiet o davant de situacions que li resultin difícils de controlar. 

reflexió personal

Penso que educar a partir d'aquest conte és una molt bona idea. L'educant aconsegueix el seu objectiu d'una manera que no és la convencional: que li cridin l'atenció, que li demanin la seva concentració, que li facilitin recursos com fitxes, jocs, etc. Pot resoldre el conflicte interior que té d'una manera alternativa. 

Per una banda, el conte mostra a l'infant que un altre personatge també li passa el que ell sent i, per aquest motiu, es pot sentir recolzat i comprès. Per altra banda, el personatge de la tortuga sabia li dona un recurs que el pot fer servir quan es trobi en una situació estressant, així doncs, li proporciona una possible solució al seu problema. Aquest fet, dona tranquil·litat també a al nen/a ja que pot usar-ho quan ho necessiti.

No obstant, cal remarcar que res de tot això tindria sentit si el professional no transmet la importància de calmar-se i saber actuar per part del nen/a davant d'un possible descontrol.  
La confiança entre aquests és primordial per tal que funcioni l'estratègia.Si l'infant creu realment que fer aquest procés l'ajudarà, finalment, es veuran resultats en la seva actitud.

Conte de la tortuga

Hace mucho tiempo, en una época muy lejana, vivía una tortuga pequeña y risueña. Tenía ...... años y justo acababa de empezar ......... de primaria. Se llamaba Juan-tortuga. A Juantortuga no le gustaba ir a la escuela. Prefería quedarse en casa con su madre y su hermanito. No quería estudiar ni aprender nada: sólo le gustaba correr y jugar con sus amigos, o pasar las horas mirando la televisión. Le parecía horrible tener que leer y leer, y hacer esos terribles problemas de matemáticas que nunca entendía. Odiaba con toda su alma escribir y era incapaz de acordarse de apuntar los deberes que le pedían.

Tampoco se acordaba nunca de llevar los libros ni el material necesario a la escuela.

En clase, nunca escuchaba a la profesora y se pasaba el rato haciendo ruiditos que molestaban a todos. Cuando se aburría, que pasaba a menudo, interrumpía la clase chillando o diciendo tonterías que hacían reír a todos los niños. A veces, intentaba trabajar, pero lo hacía rápido para acabar enseguida y se volvía loca de rabia, cuando, al final, le decían que lo había hecho mal. Cuando pasaba esto, arrugaba las hojas o las rompía en mil trocitos. Así pasaban los días... Todos los modelos que se encuentran en el anexo pueden fotocopiarse y utilizarse en el aula. Cada mañana, de camino hacia la escuela, se decía a sí mismo que se tenía que esforzar en todo lo que pudiera para que no le castigasen. Pero, al final, siempre acababa metido en algún problema. Casi siempre se enfadaba con alguien, se peleaba constantemente y no paraba de insultar. Además, una idea empezaba a rondarle por la cabeza: «soy una tortuga mala» y, pensando esto cada día, se sentía muy mal.

Un día, cuando se sentía más triste y desanimado que nunca, se encontró con la tortuga más grande y vieja de la ciudad. Era una tortuga sabia, tenía por lo menos 100 años, y de tamaño enorme. La gran tortuga se acercó a la tortuguita y deseosa de ayudarla le preguntó qué le pasaba: «¡Hola! –le dijo con una voz profunda– te diré un secreto: no sabes que llevas encima de ti la solución a tus problemas». Juan-tortuga estaba perdido, no entendía de qué le hablaba. «¡Tu caparazón!» exclamó la tortuga sabia. Puedes esconderte dentro de ti siempre que te des cuenta de que lo que estás haciendo o diciendo te produce rabia. Entonces, cuando te encuentres dentro del caparazón tendrás un momento de tranquilidad para estudiar tu problema y buscar una solución. Así que ya lo sabes, la próxima vez que te irrites, escóndete rápidamente.» A Juan-tortuga le encantó la idea y estaba impaciente por probar su secreto en la escuela. Llegó el día siguiente y de nuevo. Todos los modelos que se encuentran en el anexo pueden fotocopiarse y utilizarse en el aula Juan-tortuga se equivocó al resolver una suma. Empezó a sentir rabia y furia, y cuando estaba a punto de perder la paciencia y de arrugar la ficha, recordó lo que le había dicho la vieja tortuga. Rápidamente encogió los bracitos, las piernas y la cabeza y los apretó contra su cuerpo, poniéndose dentro del caparazón. Estuvo un ratito así hasta que tuvo tiempo para pensar qué era lo mejor que podía hacer para resolver su problema. Fue muy agradable encontrarse allí, tranquilo, sin que nadie lo pudiera molestar.

Cuando salió, se quedó sorprendido de ver a la maestra que le miraba sonriendo, contenta porque había podido controlar. Después, entre los dos resolvieron el error («parecía increíble que con una goma, borrando con cuidado, la hoja volviera a estar limpia»). Juan-tortuga siguió poniendo en práctica su secreto mágico cada vez que tenía problemas, incluso a la hora del patio. Pronto, todos los niños que habían dejado de jugar con él por su mal carácter, descubrieron que ya no se enfadaba cuando perdía en un juego, ni pegaba sin motivos. Al final del curso, Juan-tortuga lo aprobó todo y nunca más le faltaron amiguitos.

LINK VÍDEO: 

http://www.tv3.cat/videos/3152690

El programa de Tv3 QUÈQUICOM va dedicar un capítol a explicar què és el TDAH a partir de dos  testimonis:

- El cas de l’Aitor

- El cas de l’Ainoa

Abans de començar la reflexió seria necessari tenir clar, breument, què és el TDA i EL TDAH i quines és la diferència entre aquests.

El TDAH és un  trastorn que té origen en la neurobiologia i  es caracteritza per 

(1). Dèficit d’atenció 

(2). Impulsivitat tant cognitiva com conductual 

(3). Hiperactivitat

*En cas del TDA no té aquest tercer factor.

El cas de l’Aitor és un nen que té TDAH, és a dir, un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat.  El mateix nen, com podem veure al vídeo, és conscient del seu problema i de com aquest afecta al seu entorn social: a casa, a l’escola, quan està amb els amics,etc. La seva mare explica com n’és d’inquiet i fa referència a quan l'Aitor està a casa. Moltes vegades s’oblida de les tasques i hàbits que ha de fer: vestir-se, rentar-se les dents, etc.

L’Aitor participa a un estudi que he trobat molt interessant . Aquest pretén veure com  manté la motivació un nen/a  que té i, un altre que no té, el trastorn esmentat.  Els resultats són que els nens/es que tenen el trastorn els costa molt mantenir la motivació si el reforç costa en arribar, és a dir, si no és immediat en el temps.

la intervenció :

- Per tal de que l’Aitor es senti més motivat a l’hora de fer alguna cosa, seguint les pautes de l’estudi, es comenta que seria necessari que els reforços siguin intermedis. Que l’Aitor veies recompensat el seu esforç a curta durada ja que si  es fa a llarga durada no s’aconseguirà la seva motivació. Els reforços no fa falta que siguin només materials sinó que poden ser socials ( dir que l’estimes, dir que ho està fent molt bé,etc.).

- Des de l’escola per tal de que pugui concentrar-se millor el fan encarregat de diferents tasques: anar a dir alguna cosa a la directora, portar un material a l’altre classe,etc. Aquest fet fa que l’Aitor és senti menys nerviós pel fet d’estar en un mateix espai i que quan aquest hi és centri una mica més l’atenció en la tasca que s’està realitzant a l’aula.

---

El cas de l’Ainoa és una nena que té TDA, per tant, no té el factor de la hiperactivitat. Ens comenta que li costa molt seguir la classe i fer-li cas a la professora i a la seva mare ja que es distreu. Penso que l’Ainoa també té molta consciència del seu trastorn i de l’ajuda que rep per part dels altres per tal que pugui millorar la seva concentració i el seu aprenentatge.

la intervenció:

- MOLT IMPORTANT. Des dels professionals: mestres, educadors, psicòlegs,etc. Cal entendre que li passa.

- Cal treballar l’entorn del infant per facilitar el seu desenvolupament (cognitiu,social,etc.)

- La professora de l’Ainoa ens comenta la importància de la medicació. En cas de seguir un tractament es veu evolució, en canvi, sense aquest hauria de passar molt de temps per tal de veure algun possible resultat.

La meva reflexió

Trobo molt interessant les estratègies que es plantegen al vídeo pel que fa a la intervenció en el TDAH (reforços immediats i encomanar tasques). Estic segura que aquestes ajuden a disminuir la hiperactivitat i a fomentar la concentració del nen/a. Així com, també destaco la idea d'entendre que li passa al infant i a partir d'aquí actuar d'acord amb les seves necessitats. Penso que algunes vegades no ens aturem a pensar en què és el que necessita l'usuari i, aquest primer pas, personalment, trobo que és clau per saber cap on tirar. 

Finalment, voldria mostrar el meu criteri respecte si cal o no medicar aquests infants. No he estat mai gaire a favor dels medicaments ja que penso, entre d'altres coses, que donen tot d'efectes secundaris molt perjudicials per a la persona. Entenc que la medicació facilita la concentració d'aquests nens/es així fent que puguin tenir una certa organització en el seu dia a dia. És de vital importància prendre la decisió de medicar a un infant amb molt de rigor, en cap cas, abusar d'aquest recurs. 

INTRODUCCIÓ

Benvinguts al blog !

Aquest blog és un espai on es reflexionarà sobre una de les problemàtiques vigents a les escoltes catalanes, el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).

Faré diferents aportacions: articles, vídeos, recursos, etc. 
Amb aquesta recerca em proposo aprendre més coses sobre aquest tema, així com, aturar-me a conèixer quina és la intervenció que es duu a terme als infants amb aquest tipus de trastorn i quins agents la duen a terme.

Us convido a que hi reflexionem conjuntament, si més no, que prenem consciencia i coneixem el que significa: el trastorn del TDAH